La Basílica de Santa Maria del Mar, un dels monuments més emblemàtics de Barcelona, s’ha convertit en un negoci rendible per a l’Església Catòlica, que cobra entrada als visitants i ofereix serveis complementaris com visites guiades i accés exclusiu a les torres. Tot i aquest clar component comercial, l’Església no paga l’IVA per aquestes transaccions econòmiques.
Aquest privilegi fiscal suposa una greu discriminació envers la resta d’empreses i institucions culturals, que sí han de tributar per serveis similars. Els turistes i visitants paguen una entrada que, en qualsevol altra activitat econòmica, hauria d’incloure un percentatge destinat a l’IVA. No obstant això, aquests diners no són reingressats a Hisenda, generant un forat fiscal i privant l’Estat d’ingressos que podrien destinar-se a serveis públics.
L’exempció fiscal de l’Església no es limita a Santa Maria del Mar, sinó que és un patró generalitzat a moltes altres esglésies i monuments gestionats per aquesta institució. Aquest fet planteja una pregunta fonamental: per què una entitat que genera ingressos milionaris amb el turisme religiós no està subjecta a les mateixes obligacions tributàries que qualsevol altra organització?
Mentre l’Església es beneficia d’un patrimoni històric que en molts casos ha estat restaurat amb diners públics, alhora s’aprofita de la manca de control fiscal per obtenir beneficis nets sense contribuir als impostos. Aquesta situació no només és injusta, sinó que també vulnera els principis bàsics de fiscalitat i igualtat davant la llei.
Per això, des de la Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, fem una crida a la ciutadania i als visitants perquè no paguin per entrar a Santa Maria del Mar ni a altres temples que funcionen com a negocis sense tributar. A més, exigim:
- Que l’Església pagui l’IVA com qualsevol altra entitat que ofereixi serveis turístics i culturals.
- Transparència en la gestió econòmica de Santa Maria del Mar i altres béns immatriculats per l’Església.
- Un control fiscal efectiu per evitar que aquest frau encobert continuï sent una pràctica habitual.
És inacceptable que mentre la ciutadania contribueix amb els seus impostos al manteniment del patrimoni cultural, una institució privada com l’Església es lucri sense cap mena de tributació. El patrimoni històric i cultural ha de ser gestionat amb criteris de justícia fiscal i transparència, i no com un negoci lliure d’impostos.