La lluita dels municipis per recuperar el seu patrimoni: els casos de Castellfollit del Boix i Bellcaire
Els ajuntaments són els principals damnificats de les immatriculacions de l’Església catòlica, ja que el seu patrimoni històric religiós i comunitari ha passat a mans del bisbat en els darrers anys. Per aquest motiu, alguns consistoris han decidit reclamar a les institucions eclesiàstiques el retorn d’aquests béns. Alguns exemples mediàtics han estat els casos de Castellfollit del Boix (Bages) i Bellcaire (Alt Empordà).
A Bellcaire, l’Església va immatricular la sala major del castell de la localitat el 2014, poc abans que es reformulés la llei hipotecària que permetia les immatriculacions. D’aquesta manera, es dividia el conjunt del castell en dues propietats: la sala major on es celebra missa i els plens municipals, i la resta del castell on hi ha les dependències de l’ajuntament.
Passats quatre anys, l’Ajuntament de Bellcaire es va adonar de la immatriculació i va reclamar al bisbat de Girona la seva devolució. Finalment, el 2022, el consistori va arribar a un acord abans d’arribar a judici on l’Església donava la sala major del castell al municipi. Es va acordar, que en aquesta part del conjunt monumental, es seguirà celebrant cerimònies religioses però la propietat torna a ésser de l’Ajuntament.
Però no totes les lluites de l’administració local acaben amb la devolució de la propietat dels béns immatriculats. En el cas de Castellfollit del Boix, el bisbat de Vic va immatricular l’església, la rectoria i el cementiri del nucli agregat de Maians a partir de dues actes d’immatriculació el 2012. Ho va fer al·legant que es practicava el culte des del segle XVIII, tot i que el conjunt es va construir pels veïns l’any 1871. Una vegada coneguda l’apropiació registral, veïns i organitzacions com Unió de Pagesos es van mobilitzar per demanar el retorn.
L’Ajuntament de Castellfollit del Boix va liderar des d’aleshores la reclamació al bisbat de Vic, que va acabar amb un acord el 2022. Segons aquest pacte, la institució eclesiàstica anul·laria una part de la immatriculació per retornar els terrenys als veïns, però no les edificacions. A canvi, el consistori es comprometia a mantenir econòmicament els immobles. Un acord molt criticat des d’Unió de Pagesos perquè manté la propietat privada dels edificis i limita les possibilitats d’accedir a subvencions per rehabilitar i mantenir-ho. Per tant, un cost que hauran de sufragar els veïns de Castellfollit.