L’Església catòlica alemanya conserva una capacitat econòmica i jurídica excepcional mentre perd fidels, pràctica religiosa i personal. El 2025 tenia 19,2 milions de membres, el 23% de la població; 307.117 persones en van sortir formalment, l’assistència habitual a missa va quedar en el 6,8% i només es van ordenar 25 sacerdots. El 2024, però, l’impost eclesiàstic catòlic va recaptar 6.628 milions d’euros. Aquest sistema uneix corporacions alemanyes de dret públic, administracions fiscals estatals i una jerarquia regulada pel dret canònic i pels concordats amb la Santa Seu.

 

Una xarxa molt més gran que la comunitat que la sosté

Les dades de la Conferència Episcopal Alemanya mostren una reducció continuada. A finals de 2025 hi havia 19.219.601 catòlics, 550.000 menys que l’any anterior. Les parròquies van passar de 9.291 el 2024 a 8.997 el 2025. Aquell any es van registrar 109.028 baptismes, 19.478 matrimonis i 25 ordenacions sacerdotals. La diferència entre la xarxa heretada i la capacitat pastoral actual augmenta cada any.

La projecció encarregada per les esglésies catòlica i protestant a la Universitat de Friburg calcula que, si es mantenen les tendències demogràfiques i de desafiliació observades, el nombre de membres es reduirà un 48% entre 2017 i 2060. És una projecció condicionada, no un recompte de temples que tancaran. Serveix per mesurar la pressió que rebran les parròquies, els pressupostos i els edificis.

Osvaldo Bayer ja va descriure el conflicte

L’escriptor i periodista Osvaldo Bayer va seguir aquesta crisi a Página/12 molt abans que fos assumida com un problema patrimonial europeu. Si be ja parlava d’aquestes qüestions des de finals dels anys 90 del segle passat, el juliol de 2005 va explicar el dèficit del bisbat d’Aquisgrà, el projecte d’acomiadar 370 treballadors d’una plantilla de 1.600 i la protesta celebrada davant la catedral. També va narrar la demolició de l’església de Sant Rafael, a Berlín-Gatow, després de la venda del terreny a un promotor comercial. La pregunta que formulava continua vigent: qui pot decidir el futur d’un temple que ha estructurat la vida d’un barri?

A finals d’aquell any va recollir transformacions d’esglésies en negocis i la previsió que es tancarien 700 temples en una dècada, sobretot a Renània del Nord-Westfàlia. El 2013 va relacionar les sortides de l’Església amb el cost de 31 milions d’euros de la residència episcopal de Limburg i amb els abusos. Aquestes cròniques són fonts històriques i polítiques. Les previsions de 2005 i les xifres locals no es poden presentar com un balanç nacional actual.

Bayer també va explicar el fracàs del primer projecte d’investigació sobre els abusos encarregat a l’Institut de Recerca Criminològica de Baixa Saxònia. La disputa es va fer pública el 2013, amb acusacions de censura i control dels arxius. Cinc anys després, un altre consorci universitari va presentar l’estudi MHG, elaborat per encàrrec dels bisbes.

Els abusos i el control dels arxius

L’estudi MHG va identificar en els expedients eclesiàstics 3.677 infants i adolescents afectats per abusos sexuals entre 1946 i 2014. La xifra procedeix de l’examen d’arxius de les 27 diòcesis i no estima totes les víctimes que hi va haver. Els autors van advertir que la documentació era incompleta i que la manera de revisar-la podia deixar casos fora.

La seqüència dels dos estudis mostra un problema institucional: la mateixa organització examinada conserva els arxius, defineix l’accés i encarrega la investigació. L’estudi MHG va aportar una base empírica decisiva, però no va convertir els arxius eclesiàstics en un registre públic ni va eliminar la dependència dels investigadors respecte de les diòcesis.

Un impost públic per finançar corporacions eclesiàstiques

La Constitució alemanya incorpora la regla de Weimar que permet a les comunitats religioses reconegudes com a corporacions de dret públic recaptar impostos segons la legislació dels Länder. Les administracions fiscals calculen i cobren l’impost eclesiàstic juntament amb els tributs ordinaris. Les esglésies paguen per aquest servei una comissió que la Conferència Episcopal situa entre el 2% i el 4% de la recaptació.

La quota catòlica equival al 8% de l’impost sobre la renda, els salaris o els guanys de capital a Baviera i Baden-Württemberg, i al 9% als altres Länder. Aquest percentatge s’aplica sobre la quota tributària calculada, no sobre el salari brut. El 2024 va aportar 6.628 milions d’euros a l’Església catòlica. És un ingrés fiscal anual; no representa el valor total dels immobles, les inversions o les fundacions eclesiàstiques.

La vinculació entre afiliació religiosa i obligació fiscal explica una part de les baixes formals, però no totes. Els abusos, la pèrdua de credibilitat, el desacord doctrinal i la baixa pràctica també hi intervenen. La dada segura és jurídica: la sortida declarada davant l’autoritat civil posa fi, amb les regles aplicables, a l’obligació de pagar aquest impost.

Persones jurídiques alemanyes, tractats amb la Santa Seu

Les diòcesis, les parròquies i altres entitats catòliques tenen personalitat jurídica pròpia a Alemanya. La Conferència Episcopal recorda que gestionen els seus pressupostos i patrimonis de manera separada. Moltes tenen estatut de corporació de dret públic. Aquesta diferenciació orgànica és real i impedeix atribuir automàticament a una sola entitat tots els béns o ingressos catòlics del país.

La integració funcional també és jurídica. Alemanya qualifica els concordats amb la Santa Seu com a tractats de dret internacional. Regulen matèries com l’autogovern eclesiàstic, els nomenaments episcopals, l’ensenyament religiós, la fiscalitat, el patrimoni i les prestacions estatals. Al Concordat del Reich de 1933 s’hi afegeixen concordats territorials anteriors i posteriors, alguns renovats després de la reunificació.

Aquesta estructura sosté la tesi que fem servir en aquesta sèrie. L’Església universal, la Santa Seu i l’Estat de la Ciutat del Vaticà es poden diferenciar en dret orgànic. En l’exercici del poder canònic, polític, econòmic i patrimonial formen una unitat funcional. Les corporacions alemanyes administren els béns i recapten els recursos dins d’una cadena jeràrquica que culmina a Roma i que l’Estat alemany reconeix mitjançant tractats internacionals.

Dir que un immoble és «de l’Església» necessita, per tant, dues respostes. La primera identifica el titular civil alemany. La segona determina qui controla l’entitat, qui autoritza la pèrdua de l’ús litúrgic, quins acords amb la Santa Seu protegeixen aquesta estructura i on acaba la capacitat de decisió. La titularitat local no esborra el poder exterior que articula el conjunt.

657 milions en prestacions estatals històriques

L’impost eclesiàstic no és l’únic flux públic. Els pressupostos dels Länder per al 2025 preveien aproximadament 657 milions d’euros en prestacions estatals a les esglésies catòlica i protestant. La xifra és conjunta i no es pot atribuir sencera a l’Església catòlica. Aquestes prestacions provenen de compensacions històriques per secularitzacions i estan separades de les subvencions, dels contractes per serveis socials i dels ajuts a monuments.

La Constitució manté des de Weimar el mandat de substituir i extingir aquestes prestacions mitjançant una llei marc federal i acords amb els Länder. Més d’un segle després, continuen als pressupostos. Algunes obligacions històriques també adopten la forma de càrregues públiques de construcció o manteniment. Per analitzar un edifici concret cal saber si rep diners de l’impost eclesiàstic, del pressupost general, de protecció patrimonial o d’una obligació històrica.

Entre 42.000 i 44.000 esglésies i capelles

Les institucions catòlica i protestant parlaven el 2024 d’uns 42.000 edificis d’església, majoritàriament propietat de comunitats locals. Un altre document conjunt del 2025 compta unes 44.000 esglésies i capelles, de les quals prop del 90% estan protegides com a monuments. La diferència respon a l’any i a l’abast de cada recompte. La projecció catòlica de Friburg utilitza una base d’uns 24.500 edificis sagrats catòlics.

Les dues esglésies admeten que la pèrdua de membres, assistència i capacitat financera obliga a revisar molts temples per retirar-los de l’ús religiós permanent o compartir-los amb activitats socials i culturals. Reclamen una responsabilitat comuna de l’Estat, els municipis i la societat per conservar-los. Alhora, afirmen que qualsevol canvi de propietat necessita el consentiment del titular eclesiàstic.

Aquesta posició concentra la tensió patrimonial alemanya. El monument és presentat com un bé comú quan cal pagar-ne la conservació. La persona jurídica eclesiàstica reté la decisió dominical i el bisbe conserva l’autoritat canònica sobre la dessacralització. La comunitat local pot haver finançat, utilitzat i mantingut l’edifici durant generacions sense disposar d’una capacitat vinculant sobre la venda o el nou ús.

Del culte a l’ús cultural, social o comercial

Les orientacions episcopals alemanyes distingeixen diverses sortides: mantenir el temple i ampliar-ne els usos, compartir-lo amb una altra comunitat cristiana, retirar-lo del culte i conservar-ne la propietat, vendre’l o demolir-lo. La decisió canònica final correspon al bisbe. Les directrius vaticanes publicades en alemany el 2018 són orientatives i mantenen aquesta responsabilitat local del bisbe.

Un document episcopal de 2003 admetia usos culturals o comercials compatibles, preferia la continuïtat religiosa cristiana i rebutjava cedir l’edifici a comunitats religioses no cristianes pel valor simbòlic del temple. La data és important: mostra el criteri institucional d’aquell moment i no s’ha de convertir en una prohibició civil general ni en una descripció automàtica de totes les decisions actuals.

Quan el culte deixa de ser l’activitat principal, el fonament funcional de l’administració eclesiàstica es redueix. La transformació en sala cultural, allotjament, negoci o producte turístic crea una activitat nova. La decisió hauria d’incorporar la població, el municipi i els qui han sostingut el bé, amb informació pública sobre costos, ingressos i beneficiaris.

Administrar en nom del poble

A Alemanya, moltes esglésies són formalment de persones jurídiques eclesiàstiques. Això no tanca l’anàlisi. L’estatut de dret públic, la recaptació fiscal estatal, els concordats, les prestacions històriques, els ajuts patrimonials i l’aportació continuada de les comunitats donen al bé una dimensió pública que el registre de la propietat no recull per si sol.

La persona jurídica eclesiàstica actua com a administradora d’un patrimoni format per aportacions comunitàries i públiques, sota autoritat canònica. Mentre l’edifici serveix realment al culte, aquesta administració conserva la seva justificació funcional. Quan el temple queda buit o passa al turisme, a la cultura o al mercat, la jerarquia perd legitimitat per decidir-ne sola el destí.

La solució requereix un dret d’informació i participació efectiva per a la comunitat local, una valoració independent de les aportacions públiques i una regla de retorn o preferència pública quan desaparegui l’ús que justificava els privilegis. El bisbe ha de respondre de l’ús litúrgic i del procediment canònic. La decisió patrimonial correspon també al poble que ha construït, pagat, mantingut i protegit l’edifici.

Abans de tancar o transformar una església

Cada expedient hauria de publicar, com a mínim, aquestes dades:

• Qui és el titular civil, quin estatut jurídic té i quina autoritat canònica el governa.
• Quina activitat litúrgica real ha tingut l’edifici durant els darrers anys i quina causa justifica el tancament.
• Quants recursos provenen de l’impost eclesiàstic, de prestacions estatals, de subvencions patrimonials, de donacions i del municipi.
• Quines càrregues de protecció monumental o de manteniment públic pesen sobre l’immoble.
• Quin acte canònic adopta el bisbe i quin procediment civil exigeixen la venda, la demolició o el canvi d’ús.
• Quin ús es projecta, qui pagarà les obres, qui rebrà els ingressos i com es conservaran els béns mobles i la memòria local.
• Quina capacitat vinculant tindran la parròquia, el municipi i la població per proposar alternatives o impedir una operació incompatible amb el caràcter del bé.

El cas alemany permet veure amb claredat la combinació de crisi religiosa i fortalesa institucional. Disminueixen els fidels, la pràctica i les vocacions. Es manté una estructura fiscal pública, un patrimoni extens i una xarxa de tractats amb la Santa Seu. La reorientació dels temples posa en joc qui conserva el poder quan desapareix la funció que el justificava.

Osvaldo Bayer va detectar aviat la contradicció en els conflictes locals. Avui es pot formular amb dades oficials: una comunitat religiosa més petita administra edificis protegits com a patrimoni comú i disposa d’instruments públics excepcionals per finançar-se. Quan aquests edificis deixen de ser llocs de culte, la decisió sobre el seu futur ha de tornar a la comunitat.

Fonts consultades

1  Conferència Episcopal Alemanya. Estadística eclesiàstica de 2025. Membres, sortides, parròquies, pràctica, sagraments i ordenacions

2  Conferència Episcopal Alemanya. Projecció fins al 2060. Projecte de la Universitat de Friburg sobre membres i ingressos

3  Osvaldo Bayer. «Somos todos capitalistas». Página/12, 16 de juliol de 2005; Aquisgrà i Sant Rafael de Berlín

4  Osvaldo Bayer. «Wellness Oasis». Página/12, 31 de desembre de 2005; tancaments i reutilitzacions

5  Osvaldo Bayer. «La espalda de los católicos». Página/12, 9 de novembre de 2013; Limburg i sortides de l’Església

6  Osvaldo Bayer. «¿Qué diría Jesús?». Página/12, 19 de gener de 2013; conflicte sobre la primera investigació dels abusos

7  Conferència Episcopal Alemanya. Estudi MHG. Investigació d’expedients de les 27 diòcesis

8  Ministeri Federal de Finances. Els impostos de la A a la Z. Base i tipus de l’impost eclesiàstic

9  Conferència Episcopal Alemanya. Impost eclesiàstic. Recaptació, tipus, gestió estatal i ingressos de 2024

10  Conferència Episcopal Alemanya. Finances generals. Separació patrimonial de les persones jurídiques eclesiàstiques

11  Conferència Episcopal Alemanya. Concordats i contractes eclesiàstics. Els concordats amb la Santa Seu com a tractats internacionals

12  Servei Científic del Bundestag. El Concordat del Reich. Marc jurídic, vigència i matèries regulades

13  Bundestag. Prestacions estatals a les esglésies el 2025. Uns 657 milions d’euros als pressupostos dels Länder

14  Conferència Episcopal Alemanya. Prestacions estatals. Origen històric i diferència respecte d’altres finançaments

15  Esglésies catòlica i protestant. «Les esglésies són béns comuns». Propietat local, conservació compartida i canvi d’ús

16  Conferència Episcopal Alemanya. Futur de les esglésies protegides. Unes 44.000 esglésies i capelles; prop del 90% protegides

17  Conferència Episcopal Alemanya. Reutilització d’esglésies. Criteris episcopals de 2003

18  Conferència Episcopal Alemanya. Directrius sobre clausura i reutilització. Traducció alemanya de les directrius vaticanes de 2018