El Ripollès fa un pas decisiu en la investigació sobre els béns immatriculats per l’Església amb la publicació, als Annals 2023–2024, del primer estudi territorial complet i la presentació dels resultats preliminars davant el Consell d’Alcaldies. El Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès ha publicat l’article “Patrimoni comunal en disputa: les immatriculacions de l’Església al Ripollès”, que recull els resultats parcials del projecte de recerca desenvolupat en el marc de l’expedient 463/2019 del Consell Comarcal del Ripollès i que constitueix un pas fonamental per entendre l’abast real de les inscripcions registrals promogudes per l’Església Catòlica mitjançant certificats eclesiàstics. Aquest treball, elaborat per un equip intersectorial vinculat a la Plataforma Recuperant, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la Unió de Pagesos, l’Associació Adalquí i el grup COPOLIS de la Universitat de Barcelona, posa en relleu la magnitud d’un problema patrimonial i institucional fins ara invisibilitzat: la manca de correspondència entre la realitat material del territori, la informació registral i els llistats oficials publicats pel Govern espanyol i la Generalitat.
El 10 d’abril, l’equip de recerca va lliurar l’Informe d’Avanç al Consell Comarcal del Ripollès, en compliment del calendari previst. Posteriorment, al novembre de 2025, la Presidència del Consell el va presentar davant el Consell d’Alcaldies en una sessió que va posar de manifest la rellevància del projecte per a la defensa del patrimoni col·lectiu i la necessitat d’avançar en transparència i corresponsabilitat institucional. La presentació pública ha generat un notable interès mediàtic i social, amb presència en diversos mitjans comarcals i especialitzats.
Segons l’anàlisi publicada als Annals, el Ripollès presenta un total de 281 immatriculacions possibles identificades a partir de l’encreuament de dades territorials, registrals i comunitàries. Només 29 béns coincideixen simultàniament en les tres fonts consultades —llistats oficials, notes simples accessibles i comprovació comunitària—, mentre que 187 béns tenen existència real verificada però encara no disposen de nota simple, fet que impedeix qualsevol actuació jurídica o patrimonial per part dels ajuntaments. Els llistats governamentals contenen errors greus de georeferenciació, duplicacions, omissions i classificacions incorrectes, i les notes simples remeses al Consell Comarcal representen només una part del conjunt real d’immatriculacions existents.
Un resultat especialment rellevant és que 109 dels 281 béns detectats ja es troben plenament identificats, individualitzats i documentats. Gràcies al treball sistemàtic de recollida, sistematització i contrast de dades, aquests 109 casos disposen de tota la informació necessària —descripció, localització, títol registral declarat, ús històric i realitat material— per permetre l’inici immediat de procediments administratius i jurídics de revisió, reversió o cancel·lació registral, sempre que no existeixi un títol de domini vàlid o quan es tracti de béns comunals, públics o d’ús històricament col·lectiu. Aquesta fita situa el Ripollès en una posició capdavantera a Catalunya i converteix la comarca en territori pilot en l’ús d’una metodologia rigorosa i comunitària per a la defensa del patrimoni públic.
L’article posa en valor el patrimoni comunal i mostra que molts dels béns immatriculats han estat construïts i mantinguts comunitàriament, formant part d’un teixit social que vincula memòria, identitat i governança local. L’estudi integra fonts històriques, cartogràfiques i orals, i evidencia com la realitat material del territori desmenteix sovint la versió registral inscrita unilateralment per l’Església.
Tal com recull l’Informe d’Avanç, el projecte desenvolupa un conjunt d’eines que permeten identificar i mapar el patrimoni immatriculat amb precisió territorial, analitzar-ne la naturalesa jurídica i els títols declarats, dotar els municipis de criteris d’acció immediata per iniciar procediments de revisió, reversió o cancel·lació, i establir un model metodològic rigorós, participat i verificable que pot ser replicat en altres territoris afectats pel mateix fenomen. La recerca subratlla que l’accés complet a les notes simples i la correcció dels llistats oficials és una obligació democràtica, i que el patrimoni comunal no pot quedar condicionat a opacitats administratives o a errors de classificació.
La publicació de l’article i la presentació institucional del projecte obren una nova etapa de contrast comunitari, participació i corresponsabilitat pública en la defensa del patrimoni col·lectiu del Ripollès.