Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església
Introducció
L’objectiu d’aquest text és analitzar críticament els estudis publicats pel Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya sobre les immatriculacions de béns immobles per part de l’Església Catòlica. Ambdós informes han estat presentats com a eines de transparència i aclariment sobre l’abast d’aquest fenomen, però en realitat pateixen d’una manca greu de rigor, d’opacitat en l’accés a les dades originals i d’incoherències metodològiques que en fan impossible una anàlisi fidedigna.
I. El Fallit Estudi del Govern Espanyol
El 29 d’octubre de 1998, el Govern de José María Aznar va aprovar el Reial decret 1867/1998, que modificava el Reglament Hipotecari i permetia a l’Església Catòlica inmatricular béns sense necessitat de presentar un títol material de domini, utilitzant només certificacions eclesiàstiques. Aquesta normativa va estar vigent fins a l’entrada en vigor de la Llei 13/2015, que va suprimir aquesta possibilitat.
Davant les creixents demandes socials i polítiques, el 4 d’abril de 2017, la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats va aprovar una Proposició No de Llei (PNL) que instava el Govern a elaborar un estudi sobre els béns immatriculats des de 1998, reclamar la titularitat del domini dels béns immatriculats sense un títol vàlid i diferenciar entre béns de domini públic, patrimonials i històrics. No obstant això, el Govern de Mariano Rajoy no va complir amb aquesta obligació.
Finalment, el 16 de febrer de 2021, el Govern de Pedro Sánchez va presentar al Congrés un “Estudi” elaborat pel Ministeri de Justícia sobre les immatriculacions eclesiàstiques. Aquest document, lluny de ser una investigació rigorosa, es limitava a dos aspectes:
- Una interpretació dogmàtica i formalista de la normativa aplicable.
- Una sistematització de dades obtingudes de les notes simples registrals, sense publicació ni accés obert a la documentació original.
Aquest enfocament introdueix diverses capes de processament que dificulten la verificació independent de la informació:
- Informació font primària (documentació que justifica la immatriculació).
- Dades processades en la certificació eclesiàstica o el títol de domini.
- Dades construïdes pel registrador en la nota simple.
- Llistat final elaborat pel Govern a partir de les notes simples.
Cada nivell de transformació genera distorsions, fins al punt que el document presentat pel Govern Espanyol no permet establir amb certesa quins béns van ser inmatriculats, en quines condicions i si hi ha béns afectats per irregularitats. A més, el Govern no ha facilitat l’accés a les notes simples originals, impedint una anàlisi transparent.
II. Errades i Incoherències de l’Estudi de la Generalitat de Catalunya
El juny de 2020, la Generalitat de Catalunya va presentar el seu propi estudi sobre les immatriculacions eclesiàstiques. No obstant això, aquest document també presenta nombroses errades, especialment en la distribució territorial de les immatriculacions.
Un exemple flagrant es troba en la comarca del Ripollès:
- Confusió entre “Ripollès” i “Ripoll”. Assigna 79 assentaments registrals al municipi de Ripoll, incloent assentaments de Vidrà (que no pertany al Ripollès) i duplicant altres registres.
- Manca de coherència en la categorització de municipis i poblacions. Camprodon apareix tant com a “població” de Ripoll com a “municipi” de la Garrotxa, amb dades incorrectament assignades.
- Manca d’identificació de béns en determinats municipis. La Generalitat afirma erròniament que falten dades de 17 municipis, quan realment s’inclouen sota “Ripoll”.
Aquests errors evidencien que la georeferenciació feta per la Generalitat és defectuosa, cosa que dificulta la identificació i reclamació dels béns immatriculats.
D’altra banda, l’Estudi afirma haver depurat i homogeneïtzat noms de bisbats i titularitats, però en realitat ha adulterat la informació original, transformant-la en dades estadístiques sense valor probatori. Això oculta l’origen i la titularitat real dels béns, fent-los més difícils de reclamar.
A més, l’Estudi no explica d’on prové la seva base de dades. Afirma que s’han obtingut dades dels Registres de la Propietat de Catalunya, però no especifica si la informació va ser sol·licitada als registres, al Deganat Autonòmic dels Registradors o al Ministeri de Justícia.
També cal destacar que la Generalitat tenia accés a les notes simples, però es va negar a proporcionar-les a ajuntaments i entitats socials que les van sol·licitar.
Conclusions i Recomanacions
- Cap dels dos estudis proporciona un anàlisi fiable i exhaustiu de les immatriculacions eclesiàstiques.
- L’absència de dades font impedeix la verificació independent i fomenta la manca de transparència.
- Cal una auditoria independent que accedeixi a les notes simples i documentació original per elaborar un informe rigorós.
- Es requereix un compromís institucional real per garantir la restitució dels béns immatriculats irregularment.