Comunicat de la Coordinadora Recuperando – Coordinadora estatal para la recuperación del patrimonio inmatriculado por la Iglesia – inmatriculaciones.
25/02/2025
Des del 2017, el Congrés dels Diputats ve demanant al Govern la informació completa sobre les immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica. Aquell any es va aprovar la PNL 161/001437: el mandat era clar. Calia elaborar un estudi sobre les immatriculacions (1998–2015) i facilitar les dades necessàries perquè es poguessin identificar els béns i, si escau, reclamar aquells que fossin de domini públic o que haguessin estat inscrits sense títol escrit de domini.
El desembre de 2017, el Col·legi de Registradors va remetre al Govern la informació sol·licitada. Des d’aleshores, la història ha estat la d’una demora injustificada i una transparència opaca. El Govern va acabar enviant al Congrés el 2021 un informe i un llistat que, en milers de casos, no permet identificar els béns.
RECUPERANDO | 25 febrer 2026
Mentrestant, RECUPERANDO, la ciutadania i diversos grups parlamentaris reclamen l’expedient complet amb informació detallada de cada bé. La pregunta parlamentària presentada pel Grup Plurinacional Sumar i la resposta del Govern (10 de febrer de 2026) confirmen que l’opacitat continua.
a) «S’està sistematitzant la informació»: una coartada
Que el Govern respongui el 2026 que «s’està sistematitzant la informació recollida» és difícil d’assumir. Han passat gairebé nou anys des de la PNL i més de vuit des que el Col·legi de Registradors va remetre les dades. A més, la PNL va ser proposada el 2017 pel Grup Parlamentari Socialista quan estava a l’oposició. Ja al Govern, es va retardar deliberadament el seu compliment, arribant fins i tot a recórrer decisions del Consell de Transparència —al·legant també que l’informe estava en preparació— per evitar que es publiqués informació sobre béns immatriculats.
El resultat és greu: es presenta un llistat parcial que no permet identificar els béns amb claredat, malgrat que el Govern disposava de la identificació de les finques registrals, i es pretén donar per complert el mandat. Però un llistat que impedeix identificar les finques immatriculades és un llistat inútil, buit, una burla del mandat del Congrés dels Diputats. I afirmar ara que encara «s’està sistematitzant» no és una explicació: és, o bé un insult a la intel·ligència, o bé una ineficiència difícilment superable.
b) Remetre als registradors: un problema democràtic
El Govern afirma que la «publicitat concreta» és «competència exclusiva dels Registradors de la Propietat» i que aquests han de valorar l’«interès legítim». Aplicar aquesta idea a una sol·licitud formulada per un diputat per accedir a un expedient administratiu del Govern és un despropòsit. Qüestionar la legitimitat d’un representant públic per accedir a la documentació completa d’un expedient —i derivar-lo a tercers perquè decideixin si escau— és posar en qüestió la pròpia legitimitat del Parlament. És inaudit en una democràcia.
A més, l’expedient no és una consulta privada sobre una finca concreta: és la documentació que sosté un mandat parlamentari i un informe elaborat per l’Executiu. La custòdia i el lliurament corresponen al Govern, no a una cadena de decisions fragmentades registre per registre. Derivar responsabilitats és, en la pràctica, bloquejar el control democràtic.
Conclusió
Vint anys després de destapar-se aquest escàndol, és inacceptable que el Congrés dels Diputats, els ajuntaments i la ciutadania continuïn sense conèixer amb detall quants i quins són els béns immatriculats per l’Església catòlica mitjançant un invàlid «certificat diocesà». I cal recordar, a més, que ENCARA NO SE SAP RES dels béns immatriculats entre 1946 i 1998. Un Govern que manté l’opacitat, dilata el lliurament de l’expedient i desplaça la responsabilitat a tercers es converteix en còmplice necessari del possible espoli. Per això exigim la publicació íntegra i immediata de l’expedient corresponent de la PNL 161/001437 —incloses les notes simples o la documentació equivalent—, en un format que permeti identificar cada bé amb claredat i activar, finalment, les accions de recuperació que el Congrés va ordenar el 2017.