Barcelona, 25 de març de 2025 — Més de 150 persones van omplir l’Aula 1 de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que va acollir el XXI Seminari Transversal d’Anàlisi Crítica del Control Social, centrat enguany en els conflictes i mecanismes de control social vinculats a les immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica. La jornada va reunir estudiants dels graus de Criminologia i Sociologia, professorat universitari i representants de diverses entitats socials, en una trobada organitzada per la Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, la Coordinadora Estatal Recuperando, la Unió de Pagesos i el Grup de Recerca Copolis de la Universitat de Barcelona.
El seminari es va iniciar amb la intervenció de Dino Di Nella, membre de la Plataforma Recuperant Catalunya i del Grup Jurídic Assessor de la Coordinadora Recuperando, que va oferir una introducció general a la temàtica des d’una perspectiva patrimonialista i crítica amb la degradació institucional que pateix l’Església Catòlica.
Va defensar la necessitat de recuperar el sentit col·lectiu dels béns comunals, tant laics com religiosos, i va plantejar el fenomen de les immatriculacions com una expressió de control social i pèrdua de sobirania ciutadana sobre allò que històricament ha estat patrimoni del poble.
A continuació, Joan Casajoana, responsable de la sectorial d’Immatriculacions de la Unió de Pagesos, va oferir una exposició rigorosa sobre el funcionament jurídic i registral que ha permès l’apropiació massiva de béns per part dels bisbes, amb milers de propietats registrades al seu nom per simple declaració.
Casajoana va aportar una perspectiva històrica específica per al cas de Catalunya, mostrant com durant més de sis segles els béns d’ús religiós van ser construïts, mantinguts i gestionats per institucions pròpies com les comunitats i les universitats, i més endavant, amb la institucionalització dels ajuntaments, per aquests mateixos òrgans, sovint formats pels antics membres de les corporacions tradicionals.
Per reforçar aquesta tesi, Casajoana va presentar més d’una dotzena de documents procedents dels propis arxius eclesiàstics que desmenteixen la idea que l’Església hagués posseït aquests béns com a propietària privada. Al contrari, la documentació evidencia el seu paper com a gestora de béns comunals de naturalesa pública, en coherència amb una llarga tradició institucional catalana de govern local i patrimonial col·lectiu.
Tot seguit, Miguel Santiago, membre de la Coordinadora Estatal Recuperando i destacat activista en la defensa del patrimoni comú, va analitzar el cas emblemàtic de la Mesquita de Còrdova, un dels exemples més coneguts d’immatriculació d’un espai amb profund arrelament històric i simbòlic. Santiago, autor del llibre Los Obispos de la Mezquita de Córdoba, va relatar com aquest monument andalusí va ser registrat al nom de l’Església Catòlica sense cap títol legal el 2006, un cas que exemplifica la magnitud del problema a nivell estatal.
A través d’una anàlisi històrica minuciosa, Santiago va demostrar que l’edifici havia estat gestionat al llarg dels segles com a bé públic i patrimoni compartit de la ciutadania cordovesa. Va denunciar que l’acte d’immatriculació no només vulnerava principis elementals de dret administratiu i de protecció del patrimoni cultural, sinó que també es produïa amb l’anuència —o la passivitat— de les institucions públiques. En la seva exposició va vincular aquest cas a una estratègia generalitzada d’ocultació patrimonial i concentració de poder simbòlic, jurídic i econòmic per part de la jerarquia eclesiàstica.
Santiago també va compartir algunes de les accions que, des de la societat civil, s’han impulsat per denunciar aquesta apropiació, així com els obstacles polítics i judicials que han trobat. Va concloure destacant la importància de la mobilització ciutadana, de la investigació històrica rigorosa i de la pressió institucional com a vies necessàries per revertir aquest procés, recuperar la titularitat pública i defensar el dret col·lectiu a la memòria i al patrimoni.
Com a cloenda de la jornada, es va presentar una nova campanya de denúncia entorn del cas de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, immatriculada al juny de 2012 per declaració d’un bisbe, sense cap títol jurídic vàlid. Es tracta d’un espai d’alt valor simbòlic per a la ciutat, conegut popularment gràcies a la novel·la i la sèrie de televisió La catedral del mar, i construït històricament per acció col·lectiva del poble del barri de la Ribera. La campanya vol evidenciar la contradicció entre aquesta memòria popular i l’apropiació privada de l’espai, i vol contribuir a visibilitzar la dimensió política, cultural i legal d’aquest tipus de processos.
La sessió s’emmarcava en les assignatures Control Social i Sociologia del Dret, impartides respectivament per la professora Clara Camps Calvet i el professor Ignasi Bernat, i forma part del Seminari Permanent d’Anàlisi Crítica del Control Social que impulsa el Departament de Sociologia de la UB. Tots dos van remarcar la importància de vincular la teoria crítica amb la realitat social, jurídica i criminològica actual, i de fomentar una mirada interdisciplinària i compromesa des de l’acadèmia.
Lluny de quedar en un debat acadèmic aïllat, la jornada va reforçar la necessitat d’una mobilització social que interpel·li les institucions públiques i el món jurídic per garantir la reversió d’un procés que molts consideren un frau legal i una expressió clara del control social exercit des de les estructures de poder amb greus implicacions polítiques, socials i culturals.
