De l’ocultació a la rectificació
Fa anys que corrien rumors sobre la pretensió del Bisbat de Vic d’apropiar-se indegudament de l’Església de Sant Jaume del Clot del Grau. Tot i les reiterades consultes dels veïns del Clot a la rectoria de Castellfollit del Boix, la resposta sempre havia estat negativa: l’església no havia estat immatriculada pel Bisbat. No obstant això, una investigació posterior impulsada des d’Unió de Pagesos va confirmar que, efectivament, el Bisbat de Vic va promoure la inscripció al seu nom de la propietat el 4 de maig de 2010 al Registre de la Propietat Núm. 2 mitjançant el procediment d’immatriculació a través del denominat certificat eclesiàstic.
Un procés ple d’opacitat
En quatre reunions amb el Bisbat de Vic i els responsables de patrimoni, incloent-hi el Vicari General, es va insistir en la qüestió de les immatriculacions. Inicialment, el Bisbat justificava aquestes apropiacions amb dos arguments de fe inconsistent:
- Les esglésies consagrades són nostres.
- Els bisbes, quan entren en una església, fan un acte de possessió.
Quan se’ls va respondre que aquests arguments no tenien cap validesa legal i que ja no vivíem al segle XV, mai més van tornar a utilitzar-los, especialment després que es fessin públics en diversos mitjans de comunicació.
L’11 de juliol de 2017, en una d’aquestes reunions amb el Bisbat de Vic, es va preguntar directament si havien immatriculat l’església de Sant Jaume del Clot del Grau. La resposta va ser evasiva: “No en sabem res”. Com que estava prevista una nova reunió, van acceptar revisar-ho i donar una resposta clara.
A la reunió del 12 de setembre de 2017, es va tornar a preguntar pel tema. La resposta va ser encara més sospitosa: “Ho vaig mirar, però ara no me’n recordo”. Davant d’aquesta actitud, es va demanar i obtenir una Nota Simple del Registre de la Propietat de Manresa Núm. 2. Els resultats van confirmar les sospites:
- Titular actual: Parròquia de Sant Pere de Castellfollit del Boix
- Títol: Immatriculació
- Data del títol: 4 de maig de 2010
- Naturalesa del dret: Propietat
- Autoritat: Roma Casanova i Casanova
- Seu de l’autoritat: Vic
- Inscripció primera: 28 de maig de 2010
Aquest descobriment va indignar els veïns, que consideraven que el Bisbat de Vic havia actuat amb opacitat i amb la intenció d’ocultar la immatriculació. Per què tanta indignitat, ocultació i mentida?
Un edifici històric finançat pels veïns
L’església de Sant Jaume del Clot del Grau és una església romànica privada, construïda per la família pagesa de Cal Grau l’any 1159. Ja apareix documentada en aquest any i també el 1201 amb el nom de Sant Jaume del Grau. Inicialment, estava situada dalt d’un turó, però després d’ensorrar-se, va ser reconstruïda en un altre indret per la mateixa família. Al llarg del temps, ha estat mantinguda en bon estat gràcies a l’esforç col·lectiu del veïnat.
L’any 1984, els habitants del Clot del Grau van finançar i realitzar personalment la restauració de l’edifici, sense cap mena de suport del Bisbat de Vic, que va al·legar manca de recursos. Una situació similar es va repetir el 2015, quan l’Ajuntament de Castellfollit del Boix i la Diputació de Barcelona van impulsar obres de consolidació de la teulada per un valor de 15.000 euros. Els veïns, novament, van organitzar una col·lecta per contribuir-hi. Tot i haver immatriculat la capella feia cinc anys, el Bisbat tampoc va aportar cap quantitat econòmica per a la seva conservació.
Després de les primeres denúncies de la Unió de Pagesos sobre les immatriculacions de Sant Vicenç de Castellet i Castellfollit del Boix, la premsa va preguntar al Bisbat: “Quantes immatriculacions hi ha al Bisbat de Vic?” La resposta va ser: “Algunes, algunes…”. Les investigacions preliminars dutes a terme pels veïns han revelat, fins ara, un total de 430 immatriculacions en 90 pobles. Així doncs, el Bisbat va promoure la immatriculació de gairebé tot el patrimoni que va voler i que era possible, excepte alguns edificis en estat ruïnós.
Documents històrics que confirmen la propietat privada
L’antic rector de Castellfollit del Boix, Josep Morales, ja va defensar que l’església era de propietat privada i que la seva immatriculació per part del Bisbat de Vic era incorrecta.
Posteriorment, la recerca als arxius del Bisbat de Vic —que són cofinançats públicament i s’han de poder consultar gratuïtament— ha tret a la llum dos documents fonamentals: les visites pastorals del Bisbat de Vic de 26 de febrer de 1688 i 5 de maig de 1805. Aquests documents reconeixen explícitament la família Grau com a protectora i propietària de l’església.
En la visita pastoral de 1688, el Bisbat amenaça Cristòfol i Francesc Grau, pare i fill, amb excomunió major si no restauren l’església, ja que estava en perill de caure. Es declara explícitament:
“Menem a Cristòfol i a Francesc Grau pare i fill que com a protectors que són de la capella de Sant Jaume que no deixin celebrar missa fins que no estigui acomodada pel perill que està de caure i tinguin els ornaments necessaris per la celebració de la missa.”
A més, en aquest mateix document es pot comprovar la prepotència de l’església jeràrquica, que amenaça tots els pagesos de Castellfollit del Boix amb l’excomunió major si no restitueixen 17 lliures que la parròquia havia destinat a lluitar contra una plaga de llagosta.
En una altra visita pastoral del 5 de maig de 1805, es registra i es confirma la propietat privada de l’edifici:
“Habiéndose hallado en la Iglesia de San Jaime del Grau esta con alguna incidencia, mándanos a su dueño la haga componer dentro de medio año, pues de otra manera se prohibirá celebrar en ella”.
Aquests documents i testimonis de la mateixa església, desmenteixen les afirmacions i fets pretesament certificats (acreditats o donats per certs o verdaders) que s’han al·legat a la que en realitat és una “declaració unilateral del Bisbe de Vic” quan van promoure la seva immatriculació al 2010.
Més encara, demostren que l’església sempre ha estat considerada part de la finca privada de Can Grau. I que la família Grau, pagesos de fortes creences religioses, van aixecar dues esglésies per lloar a Déu, però encara així van ser sotmesos a fortes amenaces i coacció per part de la jerarquia eclesiàstica. En efecte, cal recordar que l’excomunió era la pitjor condemna que es podia rebre en aquella època, i que en conseqüència, aquestes pressions van suposar un greu perjudici per a la família. Tanmateix, és inqüestionable —tot i la seva reticència a les diverses reunions mantingudes, va ser indefugible pel Bisbat de Vic— que aquestes proves documenten que la família Grau no només era la protectora de l’església, sinó la seva legítima propietària.
La recerca històrica i l’organització popular dona fruits: el Bisbat rectifica i la Conferència Episcopal ho admet
Davant les evidències, el Bisbat de Vic ha hagut de rectificar i demanar l’anul·lació de la immatriculació que va requerir el 2010, retornant l’església de Sant Jaume del Clot del Grau, als seus legítims propietaris de la finca de Can Grau, perquè no és de la seva propietat com havien dit i reiterat.
Però, com hem comprovat, aquest reconeixement no va ser espontani, voluntari ni graciosament concedit per l’Església catòlica. Va ser necessari una intensa lluita col·lectiva, de recerques meticuloses i d’una mobilització ciutadana persistent i valenta.
Quan es va començar a sospitar que l’Església havia immatriculat la capella de Sant Jaume del Clot del Grau, els primers intents per obtenir informació es van topar amb silencis, evasives i negatives per part del Bisbat de Vic. Van ser necessàries múltiples reunions, insistència constant i l’obtenció d’una Nota Simple al Registre de la Propietat per destapar la realitat que es volia ocultar.
Però aquesta revelació, per si sola, no va ser suficient per forçar la rectificació. Va caldre molt més:
- L’organització veïnal i pagesa per denunciar l’espoli i pressionar perquè es fes justícia.
- La divulgació del cas en mitjans de comunicació, trencant el silenci institucional i fent visible l’escàndol.
- L’acció política i legal, amb denúncies, recerques i la implicació d’entitats i organitzacions que van exigir explicacions i responsabilitats.
- L’exposició pública de les contradiccions del Bisbat, desmuntant les seves preteses justificacions i mostrant-ne l’abús de poder.
Finalment, davant l’evidència irrefutable de documents històrics i testimonis inclús de la mateixa església que demostraven que la capella sempre havia estat una propietat privada, el Bisbat de Vic es va veure forçat a rectificar. Però, encara més important, la mateixa Conferència Episcopal Espanyola es va veure obligada a reconèixer l’error en el seu Informe de 2022 sobre l’estudi del govern espanyol de febrer de 2021. I ho va fer amb un fet extraordinari: dels gairebé 100.000 immobles immatriculats en 35.000 assentaments registrals a tot l’estat espanyol, aquest va ser l’únic cas en què van admetre que l’error era seu i no del registre, del govern o de raons tècniques del llistat. A la pàgina 137 del document oficial de la Conferència Episcopal Espanyola, han fet constar clarament:
“Castelfullit del Boix [sic], Capella de Sant Jaume del Clot del Grau. Baja. Error inscripción propiedad, cancelado, otros titulares.”
Aquest resultat no va ser un regal ni una concessió de l’Església. Va ser la conseqüència directa d’una revolta popular que es va mantenir ferma, organitzada i persistent. La gent no es va conformar amb evasives ni amb excuses i va aconseguir, amb documentació i mobilització, que aquest cas es convertís en un precedent històric.
Així doncs, queda confirmat que l’organització popular ha estat del tot efectiva. No només s’ha restituït la propietat legítima de la capella, sinó que s’ha demostrat que l’acció col·lectiva pot fer trontollar estructures de poder que semblaven inamovibles. Aquest triomf és un exemple clar per a altres casos i un avís per a futures batalles en la defensa del patrimoni col·lectiu.
📷 Fotografia “Sant Jaume del Clot del Grau, Castellfollit del Boix” d‘Angela Llop, sota llicència CC BY-SA 2.0.