El problema de la manca de transparència en la titularitat dels béns immatriculats per l’Església Catòlica forma part d’una problemàtica molt àmplia. Els diferents organismes competents han denegat sistemàticament l’accés a aquesta informació, perpetuant un mur d’opacitat institucionalitzat que protegeix l’Església de qualsevol escrutini públic sobre les seves immatriculacions.
- Negativa del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts (13 de març de 2024):
- La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri va respondre a una sol·licitud de la Generalitat de Catalunya afirmant que la publicitat dels béns immatriculats és exclusiva dels Registradors de la Propietat, i que només aquests poden certificar el contingut dels llibres registrals. Això va impedir a la Generalitat accedir a la informació sobre els béns immatriculats per l’Església.
- Negativa de la Generalitat de Catalunya (3 de juliol de 2024):
- La Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat va afirmar que no disposava de la documentació relativa als béns immatriculats per l’Església. Va admetre que obtenir aquesta informació requeriria demanar a tots els Registres de la Propietat, mitjançant el Col·legi de Registradors, certificats literals dels certificats eclesiàstics que van motivar les immatriculacions, però va dir que no tenia recursos per gestionar aquesta informació.
- Negativa del Registre de la Propietat de Barcelona (27 de setembre de 2024):
- Davant la manca de transparència de les administracions, es va decidir sol·licitar directament una nota simple registral, i es va escollir la Basílica de Santa Maria del Mar (referència cadastral 1719101DF3811H0001TD) per conèixer qui n’és el titular i quines càrregues o afectacions té l’immoble.
- Aquesta sol·licitud, presentada el 26 de setembre de 2024, va ser inicialment acceptada pel sistema electrònic del Col·legi de Registradors d’Espanya. No obstant això, l’endemà, el Registre de la Propietat de Barcelona va denegar la petició, al·legant que “es tracta d’una església” i, per tant, “no procedeix el motiu d’investigació jurídica sobre l’objecte, la seva titularitat o limitacions”.
Cal destacar que el propi Portal del Registradors informa que “Investigación jurídica sobre el objeto, su titularidad o limitaciones” com a Interès legítim al·legat,
“…Deberá marcarse cuando quiera conocerse el conjunto de derechos que recaen sobre un inmueble: propiedad, usufructo, servidumbres, limitaciones urbanísticas, cargas, etc. Por ejemplo:
• conocer si se tienen derechos de paso o acceso.
• conocer si una finca es edificable.
• conocer la descripción registral de la finca.
• estudios para tasación de la finca.
• aclaración o regulación ante el Catastro u otros Organismos.
• etc.
Aquesta triple negativa impedeix a la ciutadania conèixer les dades de la descripció registral d’una finca d’una església, com qui figura com a titular o propietari de la basílica, en base a qui drets i proves ho te, i des de quan… un fet que vulnera diversos drets fonamentals recollits a la legislació espanyola i europea:
- Dret d’accés a la informació pública (Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern): L’opacitat del Registre sobre aquest bé de gran valor històric i cultural incompleix els principis de transparència en la gestió del patrimoni.
- Protecció del patrimoni històric (Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol i Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català): Santa Maria del Mar està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), fet que hauria d’implicar una major supervisió i control públic.
- Dret a la participació en la gestió del patrimoni (Constitució Espanyola, article 9.2 i Tractats internacionals signats per Espanya): L’exclusió de la ciutadania en el coneixement i debat sobre la titularitat d’un bé de caràcter comunal vulnera el dret col·lectiu a participar en la protecció i ús dels béns culturals.
Només quan la nota simple de la Basílica de Santa Maria del Mar, es demana per “Investigación para contratación o interposición de acciones”, l’interès legítim al·legat sembla adient pels registradors. Aleshores sí que, pot ser, es podria saber que el titular tal vegada seria la Parròquia de Santa María del Mar (NIF: R5800329D), que la seva titularitat podria derivar d’adquisició per INMATRICULACIO en virtut de certificació lliurada a Barcelona el dia 6 de juny de 2012, al·legant o no una participació del 100% del ple domini. Però, si es demana l’altre motiu, que es per conèixer el titular, et diuen directament que no… només si es demana per fer un plet o accions sí que pots tenir sort…
La connivència entre l’Església i el Registre de la Propietat
Aquest cas posa en evidència com el Registre de la Propietat actua en favor dels interessos de l’Església Catòlica, impedint que la ciutadania pugui conèixer la informació sobre els béns immobles immatriculats per aquesta institució. L’Església sovint afirma que qualsevol persona pot consultar la informació registral dels seus immobles, però en la pràctica es denega aquest accés quan es tracta de béns històrics i d’alt valor patrimonial.
Aquesta situació no és un cas aïllat. Arreu de l’Estat espanyol, nombroses peticions d’informació sobre béns immatriculats per l’Església han estat bloquejades, impedint així qualsevol mena de control públic sobre aquest procés.
Exigim transparència i accés a la informació
Per tal de garantir la protecció efectiva del patrimoni cultural i assegurar que aquests béns no quedin en mans privades de manera opaca, és necessari:
- Accés lliure i garantit a la informació registral dels béns immatriculats per l’Església.
- Que el Registre de la Propietat deixi de bloquejar l’accés a dades sobre béns culturals de titularitat dubtosa.
- Que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona assumeixin la seva responsabilitat en la supervisió del patrimoni cultural i impulsin una investigació sobre la titularitat de Santa Maria del Mar.
- Que s’implementin mecanismes de gestió pública i participativa per assegurar que Santa Maria del Mar sigui realment un patrimoni col·lectiu.
El patrimoni cultural no pot ser un negoci ni una propietat oculta. Exigim transparència, accés i protecció real del que pertany al poble!