Comunicat en suport a Joan Casajoana contra l’apropiació indeguda de béns immobles per part de l’Església i la seva cobertura institucional
Plataforma Recuperant – Plataforma catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església
Coordinadora Recuperando – Coordinadora Estatal para la Recuperación del Patrimonio Inmatriculado por la Iglesia
Des de la Coordinadora Recuperando i la Plataforma Recuperant, integrada per col·lectius ciutadans, entitats patrimonials i plataformes territorials d’arreu del país que treballen per la recuperació dels béns immatriculats per l’Església Catòlica, volem expressar el nostre suport ferm i inequívoc a Joan Casajoana en el conflicte de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet).
El cas de Vallhonesta constitueix un exemple paradigmàtic —gairebé de manual— del que està succeint arreu del territori: un procés d’apropiació de béns amb valor històric, social i comunitari mitjançant les immatriculacions a instància dels bisbes a través de declaracions unilaterals —les denominades certificacions eclesiàstiques—, facilitat per la passivitat, la complicitat o la participació directa de responsables polítics i institucionals.
En aquest cas, a més, concorren elements que el fan especialment greu:
- Existeix una voluntat expressa, sostinguda en el temps i documentada, per part del propietari de cedir l’ermita i el cementiri al poble per al seu ús comú.
- La finca ha estat gestionada durant dècades amb criteris d’obertura i ús comunitari real, sense exclusions arbitràries.
- S’ha formulat fins i tot una proposta formal de cessió conjunta amb el Bisbat de Vic a favor de l’Ajuntament, ignorada i sense resposta.
- I malgrat tot això, s’ha consolidat una situació en què el bé acaba en mans d’una entitat privada aliena al municipi, amb el suport o consentiment de les institucions locals.
Aquest conjunt de fets evidencia amb tota claredat que el problema de les immatriculacions no és un conflicte puntual ni anecdòtic, sinó un problema estructural de funcionament institucional.
El cas de Vallhonesta posa de manifest, de forma especialment nítida, el que des de Recuperant fa anys que denunciem:
- Fins i tot en situacions on hi ha predisposició activa de la propietat privada per garantir l’ús comunal i la titularitat pública del bé, el sistema institucional és incapaç de revertir l’apropiació eclesiàstica i, en molts casos, actua en sentit contrari.
- Ens trobem davant d’un contuberni de facto entre interessos eclesiàstics i decisions polítiques, al qual s’hi afegeixen, en ocasions, actors socials o entitats locals que, per acció o omissió, acaben contribuint a legitimar aquest procés.
Aquesta dinàmica no només desvirtua la funció pública de les institucions, sinó que trenca el vincle entre el patrimoni i la comunitat que l’ha generat, mantingut i viscut històricament.
El resultat és una perversió del poder públic, que deixa de protegir l’interès general per facilitar la consolidació de drets privats de l’Església Catòlica sobre béns respecte dels quals no aporta cap títol de propietat vàlid en dret.
Després de més d’una dècada de debat social, polític i jurídic sobre les immatriculacions —incloent iniciatives parlamentàries, informes institucionals i accions judicials—, casos com el de Vallhonesta demostren que:
- No s’ha abordat el problema de fons
- No s’han establert mecanismes efectius de revisió i reversió
- I es continua permetent la consolidació de situacions injustes, fins i tot quan existeixen alternatives clares, viables i socialment avalades
Per tot això, des de Recuperant:
- Donem suport a la posició de Joan Casajoana en defensa dels seus drets i del caràcter comunitari real del patrimoni de Vallhonesta.
- Denunciem la manca de resposta del Bisbat de Vic davant una proposta de cessió al poble.
- I assenyalem la responsabilitat de les institucions públiques que, lluny de corregir aquesta situació, estan contribuint a consolidar-la.
Finalment, afirmem amb rotunditat que Vallhonesta no és un cas aïllat, sinó un cas prototípic. És el reflex d’un model que s’ha reproduït arreu de l’Estat. I és també la prova més clara que, darrere d’aquestes operacions, no hi ha cap voluntat de preservació patrimonial ni d’interès general, sinó una dinàmica d’acumulació basada en l’aprofitament de privilegis jurídics excepcionals clarament inconstitucionals. L’avarícia institucionalitzada de l’Església Catòlica —que ha arribat a inscriure com a propis milers de béns sense títol material— només ha estat possible gràcies a l’entreguisme polític, sovint acrític i en alguns casos clarament irresponsable, de les administracions públiques.
Quan els poders públics no només deixen de defensar el patrimoni comú, sinó que actuen com a facilitadors d’aquesta apropiació, el que es produeix no és només una anomalia jurídica, sinó una forma de corrupció estructural del sistema institucional.
Per això, la resolució d’aquest conflicte no pot ser parcial ni casuística. Exigeix una revisió de fons, amb valentia política, transparència i la ruptura efectiva d’aquesta aliança entre poder eclesiàstic i poder institucional que ha permès durant dècades, la despossessió del patrimoni de la ciutadania.
En aquest sentit, des de la Coordinadora Recuperando i la Plataforma Recuperant instem expressament l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet a desistir i/o rectificar qualsevol actuació, acord o instrument jurídic que, de manera directa o indirecta, impliqui el reconeixement, la validació o la consolidació de la titularitat privada de l’Església Catòlica sobre els béns immatriculats de Vallhonesta. Qualsevol actuació en aquest sentit suposa no només la despossessió del legítim propietari, sinó també la renúncia a la defensa del patrimoni públic i comunal, així com la legitimació de pràctiques d’apropiació mancades de títol material suficient i contràries a l’interès general.
Plataforma Recuperant
Coordinadora Recuperando
